Sistema Kafala

El sistema kafala o kefala (àrab: نظام الكفالة, niẓām al-kafāla; ‘sistema de garantia’ o ‘sistema de fiança’)^[1] és un sistema social utilitzat per a controlar els treballadors migrants que treballen principalment en els sectors de la construcció i domèstic als estats membres del Consell de Cooperació del Golf, és a dir, Bahrain, Kuwait, Líban, Oman, Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units, i en alguns països veïns.^[2][3]

El sistema exigeix que tots els treballadors immigrants^[4] tinguin un patrocinador (kafil, en àrab: كفيل, kafīl) al país, normalment el seu ocupador, que és responsable del visat i de la situació legal. Aquesta pràctica ha estat criticada per les organitzacions de drets humans per generar oportunitats fàcils per a l'explotació dels treballadors, ja que molts ocupadors retenen els passaports i abusen dels treballadors amb poques possibilitats de repercussions legals.^[5][6]

Segons The Economist, «és poc probable que la sort dels treballadors immigrants millori fins que es reformi el sistema de kafala, pel qual els treballadors estan en deute amb els ocupadors que van patrocinar els seus visats. El sistema bloqueja la competència nacional pels treballadors estrangers als països del Golf».^[7]